XI. Conclusions

Quan se’ns va demanar que treballéssim en aquest blog i que ens poséssim a la pell d’un mestre que vol portar una activitat semblant a classe, no sabíem quin ésser viu triar per treballar. Teníem força idees però no acabàvem de posar-nos d’acord, cadascú de nosaltres pensava que un ésser viu podia donar més joc que un altre, o simplement que era més fàcil d’obtenir i de cuidar (com un animal domèstic).

Els animals eren una molt bona opció però és complicat traslladar-ho a l’aula, ja que a moltes escoles no deixen tenir un animal a classe. En canvi, les plantes són un ésser viu més fàcil de triar, perquè exigeixen menys atenció però, a la vegada, també són menys motivants pels nens, així que calia pensar en alguna que els cridés realment l’atenció i els pogués interessar. Vam pensar: per què no fer una planta carnívora? Són molt poc conegudes per a tots nosaltres i tenim aquella imatge de les pel·lícules on les plantes es mengen a les persones d’una sola mossegada. Era un tema motivant i força desconegut i per això volíem saber-ne més i crèiem que als nostres alumnes els podria passar el mateix.

Un cop decidit l’ésser viu sobre el que treballaríem, vam començar qüestionant-nos què menjaven i, ràpidament, tots els membres del grup vam arribar a la mateixa conclusió: que s’alimentaven d’insectes.

Tot i que aquesta conclusió no disposava d’una base científica ni d’una cerca prèvia d’informació, semblava, per altra banda, la més evident. Està clar que, en aquest tipus de plantes, la curiositat principal recau en la seva forma peculiar d’alimentar-se, diferent de la majoria de plantes verdes que fabriquen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Aquest tret distintiu hem cregut que podria fomentar la curiositat dels nens i nenes i facilitar l’aprenentatge dels processos vitals d’una planta d’aquestes característiques.

A partir d’aquí, ja vam començar a formular-nos preguntes més pràctiques que necessitàvem saber per poder tenir una planta al nostre càrrec. Aquestes qüestions giraven entorn de com tenir cura de la planta, de les seves condicions de vida. En primer lloc, vam voler saber on s’havia de situar la planta, si a l’interior o a l’exterior de casa. Tal com van dir-nos els botiguers, la vam situar a l’exterior. En segon lloc, vam preguntar-nos com regar-la, si és que calia fer-ho. Vam informar-nos que necessitava estar amb aigua permanentment que havia de ser de la pluja o destil·lada. En tercer lloc, vam reprendre la pregunta sobre l’alimentació i vam arribar a la conclusió que com la resta de plantes, fa la fotosíntesi i, per tant, necessita aigua, llum, sals minerals i CO2 per viure. I pel que fa als insectes, vam decidir no intervenir en el seu procés de "caça" en un primer instant, tot i que després per a fer investigacions vam proporcionar-li nosaltres mateixos insectes. En quart, i últim lloc, pel que fa a les qüestions inicials, teníem dubtes sobre el tema de la Plantació. Com que vam veure que és una planta molt petita, l’hem mantinguda durant tota l’observació duta a terme al llarg de tot el quatrimestre al test que li ve donat.

Si haguéssim de traslladar aquesta feina a l’aula, podríem treballar amb diferents plantes a la classe i al llarg de tot el curs, cosa que ens ajudaria a poder veure com viuen les diferents estacions de l’any. També seria interessant que els alumnes observessin de forma sistemàtica com creix cada planta, si degut a les estacions de l’any pateixen algun canvi visible com el color o l’olor, com s’alimenta cadascuna, entre d’altres. Així doncs, a partir de l’observació i el seguiment de la cura d’un ésser viu, els alumnes podrien comparar el comportament i el desenvolupament de cada planta, aprendre les diferències i les semblances més rellevants entre elles, adoptarien una actitud de responsabilitat envers aquests éssers vius alhora que integrarien coneixements de la natura d’una manera motivadora i significativa.

Per a nosaltres ha estat un treball interessant i que ens ha ajudat a reflexionar i a fer-nos un munt de preguntes, no només sobre les plantes carnívores sinó d’altres plantes i del funcionament del nostre propi cos. Creiem que com a futurs mestres podrà ser una pràctica interessant per dur a terme a l’aula.