XI. Conclusions

Quan se’ns va demanar que treballéssim en aquest blog i que ens poséssim a la pell d’un mestre que vol portar una activitat semblant a classe, no sabíem quin ésser viu triar per treballar. Teníem força idees però no acabàvem de posar-nos d’acord, cadascú de nosaltres pensava que un ésser viu podia donar més joc que un altre, o simplement que era més fàcil d’obtenir i de cuidar (com un animal domèstic).

Els animals eren una molt bona opció però és complicat traslladar-ho a l’aula, ja que a moltes escoles no deixen tenir un animal a classe. En canvi, les plantes són un ésser viu més fàcil de triar, perquè exigeixen menys atenció però, a la vegada, també són menys motivants pels nens, així que calia pensar en alguna que els cridés realment l’atenció i els pogués interessar. Vam pensar: per què no fer una planta carnívora? Són molt poc conegudes per a tots nosaltres i tenim aquella imatge de les pel·lícules on les plantes es mengen a les persones d’una sola mossegada. Era un tema motivant i força desconegut i per això volíem saber-ne més i crèiem que als nostres alumnes els podria passar el mateix.

Un cop decidit l’ésser viu sobre el que treballaríem, vam començar qüestionant-nos què menjaven i, ràpidament, tots els membres del grup vam arribar a la mateixa conclusió: que s’alimentaven d’insectes.

Tot i que aquesta conclusió no disposava d’una base científica ni d’una cerca prèvia d’informació, semblava, per altra banda, la més evident. Està clar que, en aquest tipus de plantes, la curiositat principal recau en la seva forma peculiar d’alimentar-se, diferent de la majoria de plantes verdes que fabriquen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Aquest tret distintiu hem cregut que podria fomentar la curiositat dels nens i nenes i facilitar l’aprenentatge dels processos vitals d’una planta d’aquestes característiques.

A partir d’aquí, ja vam començar a formular-nos preguntes més pràctiques que necessitàvem saber per poder tenir una planta al nostre càrrec. Aquestes qüestions giraven entorn de com tenir cura de la planta, de les seves condicions de vida. En primer lloc, vam voler saber on s’havia de situar la planta, si a l’interior o a l’exterior de casa. Tal com van dir-nos els botiguers, la vam situar a l’exterior. En segon lloc, vam preguntar-nos com regar-la, si és que calia fer-ho. Vam informar-nos que necessitava estar amb aigua permanentment que havia de ser de la pluja o destil·lada. En tercer lloc, vam reprendre la pregunta sobre l’alimentació i vam arribar a la conclusió que com la resta de plantes, fa la fotosíntesi i, per tant, necessita aigua, llum, sals minerals i CO2 per viure. I pel que fa als insectes, vam decidir no intervenir en el seu procés de "caça" en un primer instant, tot i que després per a fer investigacions vam proporcionar-li nosaltres mateixos insectes. En quart, i últim lloc, pel que fa a les qüestions inicials, teníem dubtes sobre el tema de la Plantació. Com que vam veure que és una planta molt petita, l’hem mantinguda durant tota l’observació duta a terme al llarg de tot el quatrimestre al test que li ve donat.

Si haguéssim de traslladar aquesta feina a l’aula, podríem treballar amb diferents plantes a la classe i al llarg de tot el curs, cosa que ens ajudaria a poder veure com viuen les diferents estacions de l’any. També seria interessant que els alumnes observessin de forma sistemàtica com creix cada planta, si degut a les estacions de l’any pateixen algun canvi visible com el color o l’olor, com s’alimenta cadascuna, entre d’altres. Així doncs, a partir de l’observació i el seguiment de la cura d’un ésser viu, els alumnes podrien comparar el comportament i el desenvolupament de cada planta, aprendre les diferències i les semblances més rellevants entre elles, adoptarien una actitud de responsabilitat envers aquests éssers vius alhora que integrarien coneixements de la natura d’una manera motivadora i significativa.

Per a nosaltres ha estat un treball interessant i que ens ha ajudat a reflexionar i a fer-nos un munt de preguntes, no només sobre les plantes carnívores sinó d’altres plantes i del funcionament del nostre propi cos. Creiem que com a futurs mestres podrà ser una pràctica interessant per dur a terme a l’aula.

X. El fruit de la Sarracenia

Ara que ja sabem que la nostra planta produeix flors a la primavera, hi ha una sèrie d'interrogants que se'ns apareixen. Produeix també un fruit? Totes les plantes que tenen flors produeixen fruit?

Alguns membres del grup en un principi opinaven que no, que no totes les plantes amb flor produeixen fruits, per exemple les roses. Uns altres van dir al contrari, que per lògica tota flor produeix fruit perquè aquest és el resultat de l'òvul fecundat. Tot i així, a vegades no adopta una forma habitual del fruit comú que coneixem o simplement no hem vist mai el fruit d'algunes plantes, com és el cas de la rosa.

Després d'estar-ho debatent, vam concloure que sí, que totes les plantes amb flor produeixen fruit i que dins d'aquest hi trobem la llavor, encarregada de garantir el naixement de noves plantes. Per tant, la nostra planta també havia de produir algun fruit i alguna llavor concreta.

Vam visitar algunes botigues i gardens per demanar si disposaven del fruit que produeix aquesta planta però ens van dir que no, perquè no era època. Tot i així, ens en van donar algunes llavors.

Són així:

Les llavors de la Sarracenia

Com podem veure a la imatge les llavors d'aquesta planta són de la mida d'un gra de cafè, són de color marró clar i tenen la superfície rugosa.

Observant les característiques de la flor i les llavors vam intentar deduir com seria el fruit que les guarda. Tenint en compte que la flor no és molt grossa i que penja cap avall, teníem clar que no podia ser un fruit molt gran i veient la mida, la forma de mitja lluna que tenen les llavors i la gran quantitat que ens en va vendre el botiguer, vam deduir que probablement el fruit és una espècie de closca o fruit sec que guarda moltes llavors a l'interior  que no pesa gaire.

Tot seguit en vam buscar una imatge i vam veure que les nostres deduccions eren força encertades:

El fruit de la Sarracenia

Havíem dit, també, que el fruit és el resultat de l'ovul fecundat. És per això que al preguntar-nos on creix aquest fruit que hem vist vam estar tots d'acord que ho feia a l'ovari de la flor, que queda just al centre i està cobert pels pètals i sèpals. 

La flor amb el el fruit encara verd al centre

El fruit i les llavors en creixement a l'ovari de la flor

Podem concloure, doncs, que la Sarracenia Purpurea es reprodueix sexualment i, per tant, produeix flor i fruit a la primavera.

IX. Com es reprodueix la Sarracenia Purpurea?

Després de descobrir i investigar sobre la reproducció d'una de les dues espècies de planta carnívora que observem, hem tingut curiositat per saber com ho fa per reproduir-se Sarracenia purpurea.

Aquesta espècie ja de per si presenta una estructura i un color molt diferents a la de Dioanea.

L'estructura rosa púrpura de Sarracenia

Mentre que aquesta última és tota verda i se'n poden distingir les diverses parts (tija, pinça), Sarracenia està formada per un conjunt de "copes" allargades que semblen néixer totes d'un mateix punt i que són de color rosa púrpura. De fet, no hem tingut mai clar si aquesta estructura en forma de copa es considera "fulla" o "flor". Normalment quan una planta té alguna de les parts d'algun color diferent al verd, considerem que aquesta part és la flor.

Així doncs, podria ser que aquesta copa que veiem a la planta sigui la seva flor? Com sabem què és una flor i què no l'és? Quina estructura o funcions ha de tenir necessàriament una flor que no té aquesta planta? A més, normalment les plantes no floreixen a la primavera? Com pot ser que ara tingui flors la nostra planta?

Amb el grup vam estar d'acord que una flor és la part de la planta encarregada de la reproducció sexual i, com a tal, necessita una sèrie d'elements per què aquesta es produeixi (pistil, estams...). Sarracenia, però, no té cap més element que la pròpia copa i el "líquid digestiu" que manté a l'interior. Si al fons de la copa hi hagués aquests elements, quedarien submergits en aquest líquid i el pol·len encarregat de produir la fertilització, no podria arribar als òrgans sexuals de la planta. Ens vam fixar també, que normalment les fulles de les plantes no només tenen clorofil·la sinó que a més es caracteritzen per tenir nervis o vasos que són els encarregats de transportar l'aigua i les sals minerals que les arrels xuclen del terra. Vam concloure, doncs, que aquesta part en forma de copa és la fulla de Sarracenia purpurea.

Dibuix de Sarracenia purpurea
en època de floració

Tot i així, podria ser que Sarracenia produís flor en una altra època de l'any?

Com que no ho podem comprovar ara que és hivern, vam fer recerca i vam descobrir que sí, que Sarracenia purpurea floreix a la primavera. La flor neix com una estructura apart amb una tija molt llarga que creix per sobre de l'alçada de la copa. Normalment són de color rosa púrpura com ho és la copa (d'aquí creiem que ve el nom "purpurea") i quan ja són madures es deixen caure cap avall, de manera que queden orientades cap a l'interior de les copes.

Si té flor, doncs, podem afirmar que Sarracenia purpurea es reprodueix sexualment? Creiem que sí, però com que no en podem observar una ni dissecionar-la, n'hem buscat una imatge per comprovar si té un pistil (part femenina) i uns estams (part masculina) sintetitzadors de pol·len.

La flor amb les seves parts etiquetades

En aquesta imatge podem veure com efectivament la flor de Sarracenia disposa de tots elements necessaris per reproduir-se sexualment. Ens hem adonat que el pol·len que crea la pròpia planta queda recollit en aquest "paraigües" que conecta amb l'estigma. Davant d'això podem arribar a la conclusió que si els insectes accedeixen a aquesta zona amb pol·len provinent d'altres plantes, podria passar que el pol·len d'unes i altres es mesclés. Per tant, aquesta flor es pot fertilitzar directament amb les seves pròpies estructures però també amb l'ajuda dels insectes i a través de pol·len d'altres plantes.

Un altre aspecte que ens ha cridat l'atenció és aquesta orientació de la flor cap a la copa. Amb el grup hem extret una possible explicació al fet i és que potser la flor també contribueix a la caça d'insectes a la primavera. Com? Creiem que part del pol·len que produeix i que atrau als insectes, surt volant i cau a les fulles en forma de copa que hi ha sota. D'aquesta manera, els insectes també van a la copa atrets pel pol·len que hi ha caigut i queden atrapats pel líquid enganxós que la planta crea. És a dir, la part reproductora de la planta també contribueix a l'alimentació d'aquesta.

Tot i així, la flor té aquest paraigües invertit que sembla pensat precisament per recollir el pol·len que cau i que es crea al centre de la flor. Si tot el pol·len que crea la planta es perdés, no es podria reproduir. A més, tenint en compte que els òrgans reproductors estan orientats cap avall, mai no podria caure-hi pol·len provinent d'insectes que volen per sobre la planta i que el duen enganxat.

Tota aquesta funció reproductora sexual de la planta es podria treballar i observar de forma molt més detallada i significativa si ens trobéssim a la primavera. És per això que de moment hem decidit avançar i parlar sobre un altre aspecte important de la planta i que hi té molta relació: els fruits.

En parlarem en una entrada posterior!

Font de consulta: 

- Sarracenia purpurea L. (n.d.). [Data de consulta: 14, 2014]
Disponible a: https://gobotany.newenglandwild.org/species/sarracenia/purpurea/?key=dichotomous
- Sarracenia purpurea - The Purple Pitcher Plant. (n.d.). [Data de consulta: desembre 14, 2014] Disponible a http://botany.org/Carnivorous_Plants/Sarracenia_purpurea.php

VIII. Un nou descobriment

Tal i com vam comentar a l'última entrada, el pas següent era investigar i reunir-nos per parlar sobre l'obtenció de nutrients de la planta a través de la caça. Durant aquests dies, però, un dels membres del grup va comentar que la seva Dionea muscipula també s'estava tornant negra, tal i com li havia passat a l'altra planta a l'entrada anterior. Com vam dir, crèiem que aquest canvi de color era degut a la falta d'aigua i a l'excés de llum solar, però cada vegada en tenim més dubtes. 

Algunes pinces s'han tornat negres

Ens vam reunir i vam creure convenient investigar sobre el que estava passant i fer-ne una observació acurada. Gràcies a això, ens vam adonar que les pinces que es tornaven negres, al cap d'uns dies queien sobre la terra del test i desapareixien, A més, uns dies més tard de sobte hi havia uns brots nous que començaven a créixer (tal i com es veu a la imatge anterior). Això ens va trencar els esquemes perquè, d'una banda semblava que la planta estava morint però, d'altra banda, vèiem que neixien noves pinces. Amb tots aquests dubtes vam acabar reformulant la nostra investigació.

I el resultat va ser molt sorprenent. No només no estava morint sinó que tots aquests canvis es devien al procés de reproducció. Resulta que quan la planta caça un insecte, la pinça que l'ha capturat es torna negra, cau i s'asseca. Per cada pinça que cau en surt una de nova. D'aquí els nous brots que estaven sortint a la nostra planta.

Pel que hem trobat a Internet, la dionea es reprodueix asexualment per fragmentació, és a dir, produint noves plantes a la base del rizoma. D'aquesta manera la planta es va regenerant contínuament, cosa que, en el nostre cas, ens permet intuir que la planta està viva i, a més, està caçant.

Aquest tipus de reproducció li serviria, en un habitat natural, per extendre's formant colònies.

Dionaea Muscipula amb flor

Apart d'aquest tipues de reproducció, hem descobert que també es reprodueix sexualment mitjançant llavors. Aquesta reproducció però no la veurem perquè es produeix a la primavera, que és quan surt la flor. Així, resolem un dels dubtes que teníem al inici quan ens preguntàvem si aquestes plantes feien flor. Faltarà veure què passa amb la Sarracenia, farà flor o no?

Tot el que fa referència a la reproducció, doncs, veiem que depèn molt de l'època de l'any. Si no haguèssim buscat aquetsa informació no hauríem descobert fins a la primavera que aquetsa espècie fa flor. Podem veure que, en el procés d'investigació, les preguntes que ens fem tenen respostes que ens arriben des de l'observació i d'altres que trobem al fer recerca. El temps és un factor que intervé clarament ja que si el nostre treball s'allargués durant tot un any hauríem pogut veure sortir la flor sense haver-ne fet la recerca a Inernet potser. Anem veient que el procés pot ser molt llarg i ple de sorpreses.

Veurem quines són les sorpreses que ens deparen encara aquestes plantes.

VII. La digestió 2

Les plantes carnívores viuen en ambients mancats de nutrients i han desenvolupat una adaptació per caçar insectes els quals els aporten aquests nutrients necessaris per a la supervivència.

Nosaltres tenim dos tipus de plantes carnívores, les quals caçen els insectes de diferents maneres. Aquestes plantes són:
 - La Dionaea, la qual utilitza trampes manillars. Tal i com el nom indica les fulles tenen forma de boca i en quant detecten una presa a dins d'aquesta, gràcies a uns pèls sensibles, es tanca.
 - La Sarracenia Purpurea, la qual usa trampes de gerro. Són trampes passives que han evolucionat de  tal manera que la víctima rellisca i cau al fons de la fulla amb forma de gerro.

Un cop han capturat l'insecte, la digestió d'aquest pot durar aproximadament 10 dies. D'aquest procès se n'encarreguen unes substàncies gastriques anomenades enzims què descomposen l'insecte i n'extreuen els nutrients. Un cop l'insecte ha estat digerit i la planta ha absorbit tot el nitrogen la planta està a punt per tornar a menjar.

El procés digestiu d'aquestes plantes carnívores té algunes semblances amb el nostre procés digestiu. En els dos casos l'aliment s'obté de fora l'organisme. També ens els dos casos intervenen enzims que fabrica el propi ésser viu per tal de facilitar la descomposició de l'aliment, de manera que pugui ser assimilat amb més facilitat per l'organisme, ja que la planta segrega enzims de la mateixa manera que el nostre organisme fabrica sucs gàstrics que contenen enzims.
La diferència està en que la planta expulsa a l'exterior aquests sucs gàstrics i quan l'insecte s'ha transformat en substàncies que la planta pot absorbir, el digereix. En el nostre cas primer hi ha una digestió mecànica en què triturem l'aliment amb les dents per tal de facilitar l'acció posterior dels sucs gàstrics i tot això és produeix a l'interior del nostre organisme.
Mentre que nosaltres eliminem les substàncies de rebuig a través de l'aparell excretor, les plantes carnívores ja no absorbeixen aquelles substàncies que no els hi són profitoses.

Dionaea alimentant-se

VI. La digestió 1

Després d'haver parlat de la nutrició, ara volem centrar-nos en el procés que es porta a terme havent menjat: la digestió. 

Per a endinsar-nos en el món de la digestió, hem de saber que és un procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir, substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

 
Volem començar per explicar com és la digestió que fem els éssers humans:

Comença a la boca, on els aliments queden triturats per les dents. Les glàndules salivals alliberen saliva, que conté aigua i enzims, com l'amilasa o la lipasa lingual, que inicien la descomposició de les macromolècules. La masticació acaba amb la formació de la bolla o bolus, que passa a través de l'esòfag fins a l'estómac, on es barreja amb els àcids i enzims digestius per descompondre's químicament. Després de l'estómac l'aliment descompost passa a l'intestí prim, on es barreja amb secrecions com la bilis i enzims com la maltasa, lactasa i sucrasa, i on s'absorbeixen la majoria dels nutrients. La resta passa a l'intestí gros on les restes són excretades en forma de femta. El quim passa per l'intestí prim, on es produeix el 95% de l'absorció de nutrients i després a través de l'intestí gruixut són eliminats durant la defecació. 

Sabent quin i com és el procés que fem els humans per digerir els aliments, ens preguntem com deu ser en el cas de les plantes i ens plantegem diverses preguntes: 

- Les plantes també trituren o fan algun procés similar a la masticació? 
- Les plantes desprenen alguna substància (com ara la saliva), per ajudar a iniciar el procés digestiu?
- Les plantes també formen un equivalent a la bolla?
- Les plantes també tenen un òrgan que seria com l'estòmac ho és pels humans?
- Les plantes tenen algun enzim per a què l'aliment es barreji amb aquest? 
- Les plantes també separen en dos els compostos, diferenciant així el que són nutrients del que són restes?
- Les plantes efectuen un procés d'absorció de nutrients? En cas afirmatiu, com el fan? 
- Les plantes tenen algun mecanisme de defecació? 

Posarem punt i apart a aquest apartat perquè més endavant parlarem, més concretament de la digestió de les plantes. Resoldrem totes les preguntes que ens hem qüestionat i aprofitarem per fer una petita comparativa entre els dos tipus de digestions (humana i de les nostres plantes carnívores).

V. Reprenem el fil

Aparquem la caça

Els últims dies els hem dedicat a l'observació del procés de caça d'aquestes plantes i a la seva manera d'absorvir l'aigua que els hi és proporcionada.

Una de les pinces de la Dioanea
 ha caçat una mosca

Respecte la caça, no l'hem pogut presenciar en persona, però si que hi ha hagut indicis de que s'hagi produit, ja que ens hem trobat més d'un cop amb les pinces de la Dioanea Muscipula tancades o mig tancades amb un insecte a l'interior. 

En el cas de l'altra espècie, en el moment de fer l'experiment amb l'aigua dins la copa, vam acabar trobant-hi un insecte ofegat.

Tot i així, de moment, hem decidit deixar aparcat el tema de l'observació de la caça. Abans, per això, resumim algunes de les conclusions a les que hem arribat:

-Dioanea Muscipula:

• Cacen atraient els insectes amb alguna olor o substància que es crida l'atenció.
• Quan l'insecte es fica a dins, la pinça es tanca ràpidament. Probablement les seves cèl·lules reaccionen al més mínim augment de pes o de pressió sobre seu i actuen amb aquest moviment reflex.
• Els animals que mengen són força petits i capaços d'arribar-hi per si sols.

-Sarracenia Purpurea:

• Caça els insectes amb la seva copa o gerro. 
• L'insecte hi cau o s'hi fica probablement també atret per una substància semblant a la de l'espècie anterior.
• Un cop cau, s'ofega al líquid (aigua) residual que conserva la copa al fons.

La nutrició

Deixem, doncs, l'observació de la caça en concret i ens centrem en un terme més general que creiem que ens pot donar peu a moltes preguntes i noves conclusions. Parlem de la nutrició.

A les primeres entrades vam comentar que tots els membres del grup estàvem d'acord en la idea que la nostra planta es podia alimentar de dues maneres: a partir dels animals caçats i fent la fotosíntesi com la resta de plantes. La primera manera l'hem estat comentant a les darreres entrades, però pel que fa l'altra, quins indicis tenim de que la planta fa la fotosíntesi com la resta?

Ens hem reunit tot el grup per parlar-ho i, en primer lloc, fer una pluja d'idees de tot allò que sabem sobre aquest concepte. Les idees extretes són aquestes:

-La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes produeixen els nutrients que els serviran d'aliment i els donarà energia,

-Per fer-la necesiten: llum solar, aigua, sals minerals i C02. Sense aquests components no poden el que en el fons és una reacció química per produir glucosa, que és el seu "aliment" i oxigen, que ens permet respirar a la resta d'éssers vius.

-És un procés que només realitzen de dia, ja que de nit no disposen de llum solar.

-La fotosíntesi té lloc als cloroplasts de les cèl·lules.

-Als cloroplasts hi ha la clorofil·la, que és l'encarregada de captar la llum solar i la que dóna el color verd a la planta.

-Les arrels són les encarregades d'absorvir les sals minerals i l'aigua.

Un cop aclarides aquestes idees, hem intentat relacionar-les i comprovar si eren el mateix per a les nostres plantes.

A primer cop d'ull una cosa és clara: les dues plantes són verdes, la Dioanea per complet i la Sarracenia parcialment, ja que sembla tenir uns nervis granatosos. Per tant, les dues plantes tenen clorofil·la. Aquest fet ens porta pràticament a reafirmar que fan la fotosíntesi.

No obstant, seguim comparant i buscant evidències. Les nostres plantes disposen de moltes arrels força llargues. Podríem pensar que simplement són per a que se sostenguin al terra però comprovem, evidentment, que quan les reguem posant-los aigua sota el test, aquesta s'acaba filtrant i essent absorvida per la planta.

En relació a la seva necessitat d'hidratar-se, en tenim una altra prova clara. Una de les Dioaneas no l'hem pogut regar durant dies i el resultat ha estat aquest:

La Dioanea Muscipula mancada d'aigua

Com podem veure, algunes de les pinces s'han assecat i s'han posat de color negre. Una altra possible causa d'aquest fet és la manca de llum solar. Durant els dies de novembre que caigueren pluges molt fortes, aquesta planta es trobava al descobert i va patir molt l'impacte directe de l'aigua a més de quedar mig innundada, Per això, sabent que seguiria plovent força dies, la vam posar a aixupluc en un lloc on el poc sol que ha fet aquest mes, no hi tocava gaire.

És a dir, el color que han adoptat moltes d'aquestes pinces és quasi segur a causa de la manca d'aigua i de llum solar. Aquest fet ens permet confirmar que necessita aquests dos elements per viure.

Ens trobem, doncs, en aquest punt:

Els propers passos seran investigar i fer-nos preguntes en relació a l'obtenció de nutrients a partir de la caça d'insectes.

Seguim endavant!

IV. Continuem observant

Avui us volem explicar el consum de l'aigua que fa la Sarracenia Purpurea. Com vàrem explicar a l'entrada anterior, l'aigua que posàvem al plat era consumida amb molta regularitat i reomplíem el plat cada dos dies aproximadament.  


Aquesta vegada, la planta ha trigat 7 dies en consumir tota l'aigua del plat (recordem que no la tenim en un espai molt lluminós, així que l'aigua no pot ser evaporada). Ens ha sorprès veure com a poc a poc, l'aigua anava dismunuint del plat; però aquesta diferència no era observable mentre ens quedàvem uns minuts mirant la planta, sinó que s'ha anat veient al cap dels dies. Pensem que és un procés força lent i només és notable al final.

La curiositat ens ha portat a plantejar-nos un nou experiment: posarem aigua destil·lada a la copa de les plantes a veure quina reacció fa. Trigarà el mateix a consumir aquesta aigua que la del plat? 

Uns dies més tard...

Podem observar que la quantitat d'aigua que vam introduir dins la copa ha disminuit, però la resta ha quedat permanentment al fons. En una de les copes, a més, hi hem trobat un petit insecte flotant. 

Davant d'això, ens hem reunit i hem arribat a la conclusió que aquesta espècie utilitza l'aigua que conserva al fons com a recurs per caçar les seves preses. Aquestes s'hi precipiten i s'hi ofeguen. No hem pogut comprovar, per això, de quina manera ateuen aquestes preses, però creiem que ho fan de la mateixa manera que l'altra espècie: a través d'alguna substància que fa una olor que agrada als insectes. 

Sarracenia Purpurea plena d'aigua de la pluja

III. Ni rastre de la cacera

Després de molts dies la Sarracenia Purpurea no dóna cap senyal d'haver caçat cap insecte i decidim posar-la a prova.

El que hem fet és capturar nosaltres un mosquit del jardí de casa i, després de posar-lo en un recipient, mirar de fer-lo arribar a la "boca" que fan les fulles de la planta per veure quina era la reacció (és una de les pregüntes que ens havíem fet). Sabem que la Dionaeas Muscipulas es tanca sola però no sabíem quina era la resposta en aquesta espècie.

I aquí tenim el resultat de l'experiment:

Com podeu veure, el mosquit no acaba d'entrar a dins de la boca, cosa que ens fa sospitar que no hi ha cap mecanisme que l'estigui atraient per entrar. En una primera hipòtesi vam plantejar que potser hi havia alguna olor que atreuria els insectes, però pel que es veu en el vídeo, el mosquit no sembla molt interessat en entrar. Seguim sense saber, doncs, com se suposa que els atreu, ja que la hipòtesi de l'olor ha quedat refutada.

Aquí tenim la bossa que hem separat

Veient aquest resultat hem passat a l'acció i hem optat per tallar una de les bosses per veure com és per dins i si, per sorpresa, hi trobàvem algun rastre a dins.

El tall l'hem fet des de tan avall com ens permetia la planta, doncs volíem comprovar si sortia algun líquid o alguna altra cosa de dins. Malgrat d'altres fulles tenen aigua dins, aquesta no ha deixat anar cap residu al tallar-la.

Impermeabilitat

Per comprovar què passa amb l'aigua de dins de les fulles hem omplert la bossa d'aigua i hem pogut comprovar que per la part de baix va sortint gota a gota, és a dir, que l'avacua però no tota de cop. No sabem si quan la fulla està enganxada a la planta aquesta l'aigua s'evapora o s'absorbeix ja que, com hem comentat abans, hi ha bosses que tenen aigua. 

El que queda clar és que la fulla és impermeable, ja que l'aigua no es filtra per les parets sinó que queda dins el recipient si el mantenim en una posició on l'obertura inferior quedi aixecada.

Aquestes observacions ens estan apuntant que, veient que no hi ha senyals de que capturi cap insecte, segurament no els necessita per sobreviure.

El que hem decidit és que farem un seguiment del consum d'aigua que fa, ja que, fins, ara, posàvem aigua al plat i al cap d'uns dies i tornàvem, però ara observarem regularment aquest plat per veure quant de temps passa abans no consumeix tota l'aigua. Cal tenir en compte que l'espai on la tenim és de poca llum i, per tant, poca aigua pot desaperèixer per evaporació.

L'estat del plat avui a l'hora en què publiquem aquesta entrada és el següent:

II.Sarracenia Purpurea

Ja tenim l'altra espècia de planta carnívora, la Sarracenia Purpurea!

Aquesta espècie és d'aparença ben diferent a la Dionaeas Muscipulas ja que, a primer cop de vista, veiem que no té les fulles en forma de boca sinó en forma de bosses. Aquestes bosses, a més, són d'un color viu, fet que la fa encara més diferent que l'altra planta. Pel que fa a com cuidar-la, les indicacions que se'ns donen des de la botiga són les mateixes: poca llum i molta aigua. Les preguntes referents al manteniment de la planta que vam plantejar-nos per a la primera espècie, ens serveixen també per a aquesta.

Pel que fa a les Dionaeas, hem vist que amb pràcticament dos dies absorbeixen els dos dits d'aigua que els hi hem posat. En algun cas, a més, se'ns han cremat algunes parts pel fet d'estar sota els rajos de sol de manera massa directa. Han agafat un to marronós i els pèls que tenen a la vora de la boca s'han assecat. La conclusió a la que hem arribat és: les plantes carnívores són molt més delicades del que ens pensàvem i, a poc a poc, haurem d'anar trobant les condicions de vida precises que necessita. Haurem de trobar el punt més idoni on situar-la en funció de la quantitat de llum solar directa rebuda i, en general, haurem de dedicar-hi molta més atenció per tal que no li falti de res. Per tant els punts "On situar-la" i "Com regar-la", els haurem d'anar perfilant i, segurament, dependrà d’on es troba cada hàbitat.

Dit això, després de l'entrada anterior on vam introduir el tema de l'alimentació, acordant entre tots els membres del grup que les dues espècies utilitzen la fotosíntesi com a un dels mètodes per nodrir-se, ens sembla interessant qüestionar-nos sobre l'altra forma d'alimentació que les caracteritza: la caça.

L'alimentació. La caça

• Poden viure sense caçar? O necessiten les dues maneres d'alimentar-se?

• Quina mena d'animals mengen?

• Com ho fan per atreure'ls?

• El color grana que té una espècie per fora i l'altra per dins, a què es deu? Quines funcions pot tenir?

• Què passa si posem nosaltres l’insecte directament a la seva boca?

• Es tanca ella sola només quan hi entra un animal?

• Com sap que s'ha de tancar?

• Per què de moment no hem vist mai les Dionaeas tancades per si soles?
• Quan fa fred és una planta que hiverni tal i com fan els insectes que menja?

Totes aquestes preguntes que ara ens plantegem, anirem responent-les a mesura que observem la planta i veiem com es desenvolupa. És cert que en aquesta època de l’any és complicat poder veure com cacen o es mengen els insectes ja que els mosquits i les mosques surten quan fa més calor però potser s’alimenten d’alguna altra manera. La planta que em triat ens crea moltes preguntes i molts dubtes i pensem que si traslladéssim aquesta activitat en una aula de primària podria ser igual d’interessant.

Sarracenia purpurea

I. Com cuidar-la?

Ha passat una setmana i ja tenim les Dionaeas Muscipulas comprades. Els membres del grup ens hem reunit i hem estat tots d'acord que el primer que ens qüestionem, inevitablement, és com hem de cuidar a partir d'ara aquestes plantes. Els responsables de les botigues on les vam comprar, ens van donar unes indicacions bàsiques, però en algun aspecte eren contràries les d'un botiguer amb les d'un altre. En el que van coincidir és que són plantes molt delicades i que necessiten aigua de la pluja o destil·lada en abundància.

Sense deixar de banda aquestes indicacions, a la reunió hem partit de zero i ens hem plantejat una sèrie de preguntes inicials en base a l'experiència que hem tingut amb d'altres plantes. Les podem agrupar en quatre aspectes:

• On situar-la: en relació a l'habitatge (interior o exterior) i en relació la llum (ombra, sol directe, sol indirecte), 
• Com regar-la (si cal): en relació al tipus d'aigua, la quantitat i la freqüència. 
• L'aliment: sobre si necessita que li subministrem insectes directament, per exemple. 
• Plantació: necessita que la transplantem o en té suficient amb el test que li ve donat?

Totes aquestes primeres preguntes que ens hem fet arriben a un punt comú o una pregunta global: com s'alimenta una planta carnívora? La primera idea que ens ha vingut al cap és que, com la resta de plantes, fa la fotosíntesi i, per tant, necessita aigua, llum, sals minerals i CO2 per viure. És segur, però, que totes les plantes fan la fotosíntesi? En coneixem alguna que no la faci? 

Després de parlar-ne, hem acordat que sí, que totes les plantes fan la fotosíntesi, inclosa les nostres plantes carnívores. Ara, cada planta necessita aquests elements necessaris per fer-la, en quantitats i condicions diferents. Quines són les de la nostra planta? I tenint en compte que cultivarem dues espècies diferents, quines condicions determinen el creixement de cada espècie?

En un primer pas, hem decidit que les Dionaeas Muscipulas les cuidarem basant-nos en les indicacions dels botiguers i en les nostres primeres conclusions i impressions:

• On situarla: les tindrem a l'exterior en un lloc on hi toqui el sol bona part del dia, ja que en principi creiem que necessiten llum solar per viure i, si també es caracteritzen per alimentar-se d'insectes, a l'exterior és on en podran trobar més,
• Com regar-la: en aquest aspecte seguirem el que ens han dit els especialistes. Les mantindrem en aigua de la pluja o destil·lada permanentment, posant el test on es troba la planta dins un test més gran on sempre hi hagi dos dits d'aigua.
• L'alimentació: per començar, hem decidit no intervenir en el seu procés de "caça" d'insectes.
• Plantació: com que hem vist que és una planta molt petita, de moment la mantindrem al test que li ve donat. D'aquesta manera, a més, ens serà més fàcil deixar-la en aigua constantment.  

Aquestes primeres idees, les seguirem posant en dubte i les seguirem observant per extreure'n noves conclusions que comentarem properament.

A continuació us deixem una imatge de la primera Dionaea muscipula instal·lada en les condicions que hem comentat.

Dionaea muscipula 

Presentació

Benvinguts al nostre bloc!

Som sis estudiants de tercer curs del Grau d'Educació Primària a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació i l'Esport.

Avui us presentem aquest nou treball que ens plantegem des de l'assignatura de Ciències Experimentals. El que pretenem és documentar, amb cert detall, el procés d'observació d'un ésser viu i el raonament que com a grup anem fent, els dubtes i qüestions que ens plantegem i les conclusions i resolucions que anem extraient.

La nostra inteció era escollir un ésser viu que fugís una mica dels més comuns o més observats a les aules de Primària, com és el cas dels cucs de seda o de la plantació de llenties. Així doncs, hem decidit observar una planta carnívora. El motiu de la nostra elecció es deu a la curiositat que ens genera treballar amb una planta que no coneixem en absolut i també a la mitificació i caricaturització que hem vist al llarg de la nostra vida en relació a aquest tipus de planta ja sigui en pel·lícules, videojocs, contes, etc.

Per organitzar aquest treball de camp, hem decidit que cada membre del grup es compri una planta per cuidar-la des de casa, a excepció d'una que la deixarem al laboratori de la universitat, per tal que la puguem observar de manera directa i amb efecte d'immediatesa quan en parlem a classe. Tots els membres no comprarem la mateixa espècie de planta: 3 de nosaltres compraran l'espècie "Dioanea muscipula" i 3 membres del grup l'espècie "Herba de la Gota (Drosera SPP.)", per tal de tenir més diversitat d'observacions i poder comparar diferents característiques, condicions i desenvolupaments.

Com a primeres idees sense haver-nos informat el més mínim sobre l'ésser viu,  creiem que s'alimenten d'insectes o d'altres animals petits, que la majoria són verdes, que creixen i s'alimenten de manera similar a una planta normal, és a dir, fent la fotosíntesi.

Aquesta és la imatge d'una de les plantes carnívores que hem obtingut:

La primera Dioanea Muscipula que hem comprat

Comencem l'observació!