dilluns, 24 de novembre del 2014

III. Ni rastre de la cacera



Després de molts dies la Sarracenia Purpurea no dóna cap senyal d'haver caçat cap insecte i decidim posar-la a prova.

El que hem fet és capturar nosaltres un mosquit del jardí de casa i, després de posar-lo en un recipient, mirar de fer-lo arribar a la "boca" que fan les fulles de la planta per veure quina era la reacció (és una de les pregüntes que ens havíem fet). Sabem que la Dionaeas Muscipulas es tanca sola però no sabíem quina era la resposta en aquesta espècie.

I aquí tenim el resultat de l'experiment:




Com podeu veure, el mosquit no acaba d'entrar a dins de la boca, cosa que ens fa sospitar que no hi ha cap mecanisme que l'estigui atraient per entrar. En una primera hipòtesi vam plantejar que potser hi havia alguna olor que atreuria els insectes, però pel que es veu en el vídeo, el mosquit no sembla molt interessat en entrar. Seguim sense saber, doncs, com se suposa que els atreu, ja que la hipòtesi de l'olor ha quedat refutada.
Aquí tenim la bossa que hem separat



Veient aquest resultat hem passat a l'acció i hem optat per tallar una de les bosses per veure com és per dins i si, per sorpresa, hi trobàvem algun rastre a dins.

El tall l'hem fet des de tan avall com ens permetia la planta, doncs volíem comprovar si sortia algun líquid o alguna altra cosa de dins. Malgrat d'altres fulles tenen aigua dins, aquesta no ha deixat anar cap residu al tallar-la.


Impermeabilitat
Per comprovar què passa amb l'aigua de dins de les fulles hem omplert la bossa d'aigua i hem pogut comprovar que per la part de baix va sortint gota a gota, és a dir, que l'avacua però no tota de cop. No sabem si quan la fulla està enganxada a la planta aquesta l'aigua s'evapora o s'absorbeix ja que, com hem comentat abans, hi ha bosses que tenen aigua. 

El que queda clar és que la fulla és impermeable, ja que l'aigua no es filtra per les parets sinó que queda dins el recipient si el mantenim en una posició on l'obertura inferior quedi aixecada.

Aquestes observacions ens estan apuntant que, veient que no hi ha senyals de que capturi cap insecte, segurament no els necessita per sobreviure.

El que hem decidit és que farem un seguiment del consum d'aigua que fa, ja que, fins, ara, posàvem aigua al plat i al cap d'uns dies i tornàvem, però ara observarem regularment aquest plat per veure quant de temps passa abans no consumeix tota l'aigua. Cal tenir en compte que l'espai on la tenim és de poca llum i, per tant, poca aigua pot desaperèixer per evaporació.

L'estat del plat avui a l'hora en què publiquem aquesta entrada és el següent:











dimecres, 5 de novembre del 2014

II.Sarracenia Purpurea

Ja tenim l'altra espècia de planta carnívora, la Sarracenia Purpurea!


Aquesta espècie és d'aparença ben diferent a la Dionaeas Muscipulas ja que, a primer cop de vista, veiem que no té les fulles en forma de boca sinó en forma de bosses. Aquestes bosses, a més, són d'un color viu, fet que la fa encara més diferent que l'altra planta. Pel que fa a com cuidar-la, les indicacions que se'ns donen des de la botiga són les mateixes: poca llum i molta aigua. Les preguntes referents al manteniment de la planta que vam plantejar-nos per a la primera espècie, ens serveixen també per a aquesta.


Pel que fa a les Dionaeas, hem vist que amb pràcticament dos dies absorbeixen els dos dits d'aigua que els hi hem posat. En algun cas, a més, se'ns han cremat algunes parts pel fet d'estar sota els rajos de sol de manera massa directa. Han agafat un to marronós i els pèls que tenen a la vora de la boca s'han assecat. La conclusió a la que hem arribat és: les plantes carnívores són molt més delicades del que ens pensàvem i, a poc a poc, haurem d'anar trobant les condicions de vida precises que necessita. Haurem de trobar el punt més idoni on situar-la en funció de la quantitat de llum solar directa rebuda i, en general, haurem de dedicar-hi molta més atenció per tal que no li falti de res. Per tant els punts "On situar-la" i "Com regar-la", els haurem d'anar perfilant i, segurament, dependrà d’on es troba cada hàbitat.


Dit això, després de l'entrada anterior on vam introduir el tema de l'alimentació, acordant entre tots els membres del grup que les dues espècies utilitzen la fotosíntesi com a un dels mètodes per nodrir-se, ens sembla interessant qüestionar-nos sobre l'altra forma d'alimentació que les caracteritza: la caça.


L'alimentació. La caça


  • Poden viure sense caçar? O necessiten les dues maneres d'alimentar-se?
  • Quina mena d'animals mengen?
  • Com ho fan per atreure'ls?
  • El color grana que té una espècie per fora i l'altra per dins, a què es deu? Quines funcions pot tenir?
  • Què passa si posem nosaltres l’insecte directament a la seva boca?
  • Es tanca ella sola només quan hi entra un animal?
  • Com sap que s'ha de tancar?
  • Per què de moment no hem vist mai les Dionaeas tancades per si soles?
  • Quan fa fred és una planta que hiverni tal i com fan els insectes que menja?


Totes aquestes preguntes que ara ens plantegem, anirem responent-les a mesura que observem la planta i veiem com es desenvolupa. És cert que en aquesta època de l’any és complicat poder veure com cacen o es mengen els insectes ja que els mosquits i les mosques surten quan fa més calor però potser s’alimenten d’alguna altra manera. La planta que em triat ens crea moltes preguntes i molts dubtes i pensem que si traslladéssim aquesta activitat en una aula de primària podria ser igual d’interessant.



Sarracenia purpurea