Aquesta vegada, la planta ha trigat 7 dies en consumir tota l'aigua del plat (recordem que no la tenim en un espai molt lluminós, així que l'aigua no pot ser evaporada). Ens ha sorprès veure com a poc a poc, l'aigua anava dismunuint del plat; però aquesta diferència no era observable mentre ens quedàvem uns minuts mirant la planta, sinó que s'ha anat veient al cap dels dies. Pensem que és un procés força lent i només és notable al final.
La curiositat ens ha portat a plantejar-nos un nou experiment: posarem aigua destil·lada a la copa de les plantes a veure quina reacció fa. Trigarà el mateix a consumir aquesta aigua que la del plat?
Uns dies més tard...
Podem observar que la quantitat d'aigua que vam introduir dins la copa ha disminuit, però la resta ha quedat permanentment al fons. En una de les copes, a més, hi hem trobat un petit insecte flotant.
Davant d'això, ens hem reunit i hem arribat a la conclusió que aquesta espècie utilitza l'aigua que conserva al fons com a recurs per caçar les seves preses. Aquestes s'hi precipiten i s'hi ofeguen. No hem pogut comprovar, per això, de quina manera ateuen aquestes preses, però creiem que ho fan de la mateixa manera que l'altra espècie: a través d'alguna substància que fa una olor que agrada als insectes.
 |
| Sarracenia Purpurea plena d'aigua de la pluja |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada