VIII. Un nou descobriment

Tal i com vam comentar a l'última entrada, el pas següent era investigar i reunir-nos per parlar sobre l'obtenció de nutrients de la planta a través de la caça. Durant aquests dies, però, un dels membres del grup va comentar que la seva Dionea muscipula també s'estava tornant negra, tal i com li havia passat a l'altra planta a l'entrada anterior. Com vam dir, crèiem que aquest canvi de color era degut a la falta d'aigua i a l'excés de llum solar, però cada vegada en tenim més dubtes. 

Algunes pinces s'han tornat negres

Ens vam reunir i vam creure convenient investigar sobre el que estava passant i fer-ne una observació acurada. Gràcies a això, ens vam adonar que les pinces que es tornaven negres, al cap d'uns dies queien sobre la terra del test i desapareixien, A més, uns dies més tard de sobte hi havia uns brots nous que començaven a créixer (tal i com es veu a la imatge anterior). Això ens va trencar els esquemes perquè, d'una banda semblava que la planta estava morint però, d'altra banda, vèiem que neixien noves pinces. Amb tots aquests dubtes vam acabar reformulant la nostra investigació.

I el resultat va ser molt sorprenent. No només no estava morint sinó que tots aquests canvis es devien al procés de reproducció. Resulta que quan la planta caça un insecte, la pinça que l'ha capturat es torna negra, cau i s'asseca. Per cada pinça que cau en surt una de nova. D'aquí els nous brots que estaven sortint a la nostra planta.

Pel que hem trobat a Internet, la dionea es reprodueix asexualment per fragmentació, és a dir, produint noves plantes a la base del rizoma. D'aquesta manera la planta es va regenerant contínuament, cosa que, en el nostre cas, ens permet intuir que la planta està viva i, a més, està caçant.

Aquest tipus de reproducció li serviria, en un habitat natural, per extendre's formant colònies.

Dionaea Muscipula amb flor

Apart d'aquest tipues de reproducció, hem descobert que també es reprodueix sexualment mitjançant llavors. Aquesta reproducció però no la veurem perquè es produeix a la primavera, que és quan surt la flor. Així, resolem un dels dubtes que teníem al inici quan ens preguntàvem si aquestes plantes feien flor. Faltarà veure què passa amb la Sarracenia, farà flor o no?

Tot el que fa referència a la reproducció, doncs, veiem que depèn molt de l'època de l'any. Si no haguèssim buscat aquetsa informació no hauríem descobert fins a la primavera que aquetsa espècie fa flor. Podem veure que, en el procés d'investigació, les preguntes que ens fem tenen respostes que ens arriben des de l'observació i d'altres que trobem al fer recerca. El temps és un factor que intervé clarament ja que si el nostre treball s'allargués durant tot un any hauríem pogut veure sortir la flor sense haver-ne fet la recerca a Inernet potser. Anem veient que el procés pot ser molt llarg i ple de sorpreses.

Veurem quines són les sorpreses que ens deparen encara aquestes plantes.

VII. La digestió 2

Les plantes carnívores viuen en ambients mancats de nutrients i han desenvolupat una adaptació per caçar insectes els quals els aporten aquests nutrients necessaris per a la supervivència.

Nosaltres tenim dos tipus de plantes carnívores, les quals caçen els insectes de diferents maneres. Aquestes plantes són:
 - La Dionaea, la qual utilitza trampes manillars. Tal i com el nom indica les fulles tenen forma de boca i en quant detecten una presa a dins d'aquesta, gràcies a uns pèls sensibles, es tanca.
 - La Sarracenia Purpurea, la qual usa trampes de gerro. Són trampes passives que han evolucionat de  tal manera que la víctima rellisca i cau al fons de la fulla amb forma de gerro.

Un cop han capturat l'insecte, la digestió d'aquest pot durar aproximadament 10 dies. D'aquest procès se n'encarreguen unes substàncies gastriques anomenades enzims què descomposen l'insecte i n'extreuen els nutrients. Un cop l'insecte ha estat digerit i la planta ha absorbit tot el nitrogen la planta està a punt per tornar a menjar.

El procés digestiu d'aquestes plantes carnívores té algunes semblances amb el nostre procés digestiu. En els dos casos l'aliment s'obté de fora l'organisme. També ens els dos casos intervenen enzims que fabrica el propi ésser viu per tal de facilitar la descomposició de l'aliment, de manera que pugui ser assimilat amb més facilitat per l'organisme, ja que la planta segrega enzims de la mateixa manera que el nostre organisme fabrica sucs gàstrics que contenen enzims.
La diferència està en que la planta expulsa a l'exterior aquests sucs gàstrics i quan l'insecte s'ha transformat en substàncies que la planta pot absorbir, el digereix. En el nostre cas primer hi ha una digestió mecànica en què triturem l'aliment amb les dents per tal de facilitar l'acció posterior dels sucs gàstrics i tot això és produeix a l'interior del nostre organisme.
Mentre que nosaltres eliminem les substàncies de rebuig a través de l'aparell excretor, les plantes carnívores ja no absorbeixen aquelles substàncies que no els hi són profitoses.

Dionaea alimentant-se

VI. La digestió 1

Després d'haver parlat de la nutrició, ara volem centrar-nos en el procés que es porta a terme havent menjat: la digestió. 

Per a endinsar-nos en el món de la digestió, hem de saber que és un procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir, substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

 
Volem començar per explicar com és la digestió que fem els éssers humans:

Comença a la boca, on els aliments queden triturats per les dents. Les glàndules salivals alliberen saliva, que conté aigua i enzims, com l'amilasa o la lipasa lingual, que inicien la descomposició de les macromolècules. La masticació acaba amb la formació de la bolla o bolus, que passa a través de l'esòfag fins a l'estómac, on es barreja amb els àcids i enzims digestius per descompondre's químicament. Després de l'estómac l'aliment descompost passa a l'intestí prim, on es barreja amb secrecions com la bilis i enzims com la maltasa, lactasa i sucrasa, i on s'absorbeixen la majoria dels nutrients. La resta passa a l'intestí gros on les restes són excretades en forma de femta. El quim passa per l'intestí prim, on es produeix el 95% de l'absorció de nutrients i després a través de l'intestí gruixut són eliminats durant la defecació. 

Sabent quin i com és el procés que fem els humans per digerir els aliments, ens preguntem com deu ser en el cas de les plantes i ens plantegem diverses preguntes: 

- Les plantes també trituren o fan algun procés similar a la masticació? 
- Les plantes desprenen alguna substància (com ara la saliva), per ajudar a iniciar el procés digestiu?
- Les plantes també formen un equivalent a la bolla?
- Les plantes també tenen un òrgan que seria com l'estòmac ho és pels humans?
- Les plantes tenen algun enzim per a què l'aliment es barreji amb aquest? 
- Les plantes també separen en dos els compostos, diferenciant així el que són nutrients del que són restes?
- Les plantes efectuen un procés d'absorció de nutrients? En cas afirmatiu, com el fan? 
- Les plantes tenen algun mecanisme de defecació? 

Posarem punt i apart a aquest apartat perquè més endavant parlarem, més concretament de la digestió de les plantes. Resoldrem totes les preguntes que ens hem qüestionat i aprofitarem per fer una petita comparativa entre els dos tipus de digestions (humana i de les nostres plantes carnívores).

V. Reprenem el fil

Aparquem la caça

Els últims dies els hem dedicat a l'observació del procés de caça d'aquestes plantes i a la seva manera d'absorvir l'aigua que els hi és proporcionada.

Una de les pinces de la Dioanea
 ha caçat una mosca

Respecte la caça, no l'hem pogut presenciar en persona, però si que hi ha hagut indicis de que s'hagi produit, ja que ens hem trobat més d'un cop amb les pinces de la Dioanea Muscipula tancades o mig tancades amb un insecte a l'interior. 

En el cas de l'altra espècie, en el moment de fer l'experiment amb l'aigua dins la copa, vam acabar trobant-hi un insecte ofegat.

Tot i així, de moment, hem decidit deixar aparcat el tema de l'observació de la caça. Abans, per això, resumim algunes de les conclusions a les que hem arribat:

-Dioanea Muscipula:

• Cacen atraient els insectes amb alguna olor o substància que es crida l'atenció.
• Quan l'insecte es fica a dins, la pinça es tanca ràpidament. Probablement les seves cèl·lules reaccionen al més mínim augment de pes o de pressió sobre seu i actuen amb aquest moviment reflex.
• Els animals que mengen són força petits i capaços d'arribar-hi per si sols.

-Sarracenia Purpurea:

• Caça els insectes amb la seva copa o gerro. 
• L'insecte hi cau o s'hi fica probablement també atret per una substància semblant a la de l'espècie anterior.
• Un cop cau, s'ofega al líquid (aigua) residual que conserva la copa al fons.

La nutrició

Deixem, doncs, l'observació de la caça en concret i ens centrem en un terme més general que creiem que ens pot donar peu a moltes preguntes i noves conclusions. Parlem de la nutrició.

A les primeres entrades vam comentar que tots els membres del grup estàvem d'acord en la idea que la nostra planta es podia alimentar de dues maneres: a partir dels animals caçats i fent la fotosíntesi com la resta de plantes. La primera manera l'hem estat comentant a les darreres entrades, però pel que fa l'altra, quins indicis tenim de que la planta fa la fotosíntesi com la resta?

Ens hem reunit tot el grup per parlar-ho i, en primer lloc, fer una pluja d'idees de tot allò que sabem sobre aquest concepte. Les idees extretes són aquestes:

-La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes produeixen els nutrients que els serviran d'aliment i els donarà energia,

-Per fer-la necesiten: llum solar, aigua, sals minerals i C02. Sense aquests components no poden el que en el fons és una reacció química per produir glucosa, que és el seu "aliment" i oxigen, que ens permet respirar a la resta d'éssers vius.

-És un procés que només realitzen de dia, ja que de nit no disposen de llum solar.

-La fotosíntesi té lloc als cloroplasts de les cèl·lules.

-Als cloroplasts hi ha la clorofil·la, que és l'encarregada de captar la llum solar i la que dóna el color verd a la planta.

-Les arrels són les encarregades d'absorvir les sals minerals i l'aigua.

Un cop aclarides aquestes idees, hem intentat relacionar-les i comprovar si eren el mateix per a les nostres plantes.

A primer cop d'ull una cosa és clara: les dues plantes són verdes, la Dioanea per complet i la Sarracenia parcialment, ja que sembla tenir uns nervis granatosos. Per tant, les dues plantes tenen clorofil·la. Aquest fet ens porta pràticament a reafirmar que fan la fotosíntesi.

No obstant, seguim comparant i buscant evidències. Les nostres plantes disposen de moltes arrels força llargues. Podríem pensar que simplement són per a que se sostenguin al terra però comprovem, evidentment, que quan les reguem posant-los aigua sota el test, aquesta s'acaba filtrant i essent absorvida per la planta.

En relació a la seva necessitat d'hidratar-se, en tenim una altra prova clara. Una de les Dioaneas no l'hem pogut regar durant dies i el resultat ha estat aquest:

La Dioanea Muscipula mancada d'aigua

Com podem veure, algunes de les pinces s'han assecat i s'han posat de color negre. Una altra possible causa d'aquest fet és la manca de llum solar. Durant els dies de novembre que caigueren pluges molt fortes, aquesta planta es trobava al descobert i va patir molt l'impacte directe de l'aigua a més de quedar mig innundada, Per això, sabent que seguiria plovent força dies, la vam posar a aixupluc en un lloc on el poc sol que ha fet aquest mes, no hi tocava gaire.

És a dir, el color que han adoptat moltes d'aquestes pinces és quasi segur a causa de la manca d'aigua i de llum solar. Aquest fet ens permet confirmar que necessita aquests dos elements per viure.

Ens trobem, doncs, en aquest punt:

Els propers passos seran investigar i fer-nos preguntes en relació a l'obtenció de nutrients a partir de la caça d'insectes.

Seguim endavant!

IV. Continuem observant

Avui us volem explicar el consum de l'aigua que fa la Sarracenia Purpurea. Com vàrem explicar a l'entrada anterior, l'aigua que posàvem al plat era consumida amb molta regularitat i reomplíem el plat cada dos dies aproximadament.  


Aquesta vegada, la planta ha trigat 7 dies en consumir tota l'aigua del plat (recordem que no la tenim en un espai molt lluminós, així que l'aigua no pot ser evaporada). Ens ha sorprès veure com a poc a poc, l'aigua anava dismunuint del plat; però aquesta diferència no era observable mentre ens quedàvem uns minuts mirant la planta, sinó que s'ha anat veient al cap dels dies. Pensem que és un procés força lent i només és notable al final.

La curiositat ens ha portat a plantejar-nos un nou experiment: posarem aigua destil·lada a la copa de les plantes a veure quina reacció fa. Trigarà el mateix a consumir aquesta aigua que la del plat? 

Uns dies més tard...

Podem observar que la quantitat d'aigua que vam introduir dins la copa ha disminuit, però la resta ha quedat permanentment al fons. En una de les copes, a més, hi hem trobat un petit insecte flotant. 

Davant d'això, ens hem reunit i hem arribat a la conclusió que aquesta espècie utilitza l'aigua que conserva al fons com a recurs per caçar les seves preses. Aquestes s'hi precipiten i s'hi ofeguen. No hem pogut comprovar, per això, de quina manera ateuen aquestes preses, però creiem que ho fan de la mateixa manera que l'altra espècie: a través d'alguna substància que fa una olor que agrada als insectes. 

Sarracenia Purpurea plena d'aigua de la pluja

III. Ni rastre de la cacera

Després de molts dies la Sarracenia Purpurea no dóna cap senyal d'haver caçat cap insecte i decidim posar-la a prova.

El que hem fet és capturar nosaltres un mosquit del jardí de casa i, després de posar-lo en un recipient, mirar de fer-lo arribar a la "boca" que fan les fulles de la planta per veure quina era la reacció (és una de les pregüntes que ens havíem fet). Sabem que la Dionaeas Muscipulas es tanca sola però no sabíem quina era la resposta en aquesta espècie.

I aquí tenim el resultat de l'experiment:

Com podeu veure, el mosquit no acaba d'entrar a dins de la boca, cosa que ens fa sospitar que no hi ha cap mecanisme que l'estigui atraient per entrar. En una primera hipòtesi vam plantejar que potser hi havia alguna olor que atreuria els insectes, però pel que es veu en el vídeo, el mosquit no sembla molt interessat en entrar. Seguim sense saber, doncs, com se suposa que els atreu, ja que la hipòtesi de l'olor ha quedat refutada.

Aquí tenim la bossa que hem separat

Veient aquest resultat hem passat a l'acció i hem optat per tallar una de les bosses per veure com és per dins i si, per sorpresa, hi trobàvem algun rastre a dins.

El tall l'hem fet des de tan avall com ens permetia la planta, doncs volíem comprovar si sortia algun líquid o alguna altra cosa de dins. Malgrat d'altres fulles tenen aigua dins, aquesta no ha deixat anar cap residu al tallar-la.

Impermeabilitat

Per comprovar què passa amb l'aigua de dins de les fulles hem omplert la bossa d'aigua i hem pogut comprovar que per la part de baix va sortint gota a gota, és a dir, que l'avacua però no tota de cop. No sabem si quan la fulla està enganxada a la planta aquesta l'aigua s'evapora o s'absorbeix ja que, com hem comentat abans, hi ha bosses que tenen aigua. 

El que queda clar és que la fulla és impermeable, ja que l'aigua no es filtra per les parets sinó que queda dins el recipient si el mantenim en una posició on l'obertura inferior quedi aixecada.

Aquestes observacions ens estan apuntant que, veient que no hi ha senyals de que capturi cap insecte, segurament no els necessita per sobreviure.

El que hem decidit és que farem un seguiment del consum d'aigua que fa, ja que, fins, ara, posàvem aigua al plat i al cap d'uns dies i tornàvem, però ara observarem regularment aquest plat per veure quant de temps passa abans no consumeix tota l'aigua. Cal tenir en compte que l'espai on la tenim és de poca llum i, per tant, poca aigua pot desaperèixer per evaporació.

L'estat del plat avui a l'hora en què publiquem aquesta entrada és el següent:

II.Sarracenia Purpurea

Ja tenim l'altra espècia de planta carnívora, la Sarracenia Purpurea!

Aquesta espècie és d'aparença ben diferent a la Dionaeas Muscipulas ja que, a primer cop de vista, veiem que no té les fulles en forma de boca sinó en forma de bosses. Aquestes bosses, a més, són d'un color viu, fet que la fa encara més diferent que l'altra planta. Pel que fa a com cuidar-la, les indicacions que se'ns donen des de la botiga són les mateixes: poca llum i molta aigua. Les preguntes referents al manteniment de la planta que vam plantejar-nos per a la primera espècie, ens serveixen també per a aquesta.

Pel que fa a les Dionaeas, hem vist que amb pràcticament dos dies absorbeixen els dos dits d'aigua que els hi hem posat. En algun cas, a més, se'ns han cremat algunes parts pel fet d'estar sota els rajos de sol de manera massa directa. Han agafat un to marronós i els pèls que tenen a la vora de la boca s'han assecat. La conclusió a la que hem arribat és: les plantes carnívores són molt més delicades del que ens pensàvem i, a poc a poc, haurem d'anar trobant les condicions de vida precises que necessita. Haurem de trobar el punt més idoni on situar-la en funció de la quantitat de llum solar directa rebuda i, en general, haurem de dedicar-hi molta més atenció per tal que no li falti de res. Per tant els punts "On situar-la" i "Com regar-la", els haurem d'anar perfilant i, segurament, dependrà d’on es troba cada hàbitat.

Dit això, després de l'entrada anterior on vam introduir el tema de l'alimentació, acordant entre tots els membres del grup que les dues espècies utilitzen la fotosíntesi com a un dels mètodes per nodrir-se, ens sembla interessant qüestionar-nos sobre l'altra forma d'alimentació que les caracteritza: la caça.

L'alimentació. La caça

• Poden viure sense caçar? O necessiten les dues maneres d'alimentar-se?

• Quina mena d'animals mengen?

• Com ho fan per atreure'ls?

• El color grana que té una espècie per fora i l'altra per dins, a què es deu? Quines funcions pot tenir?

• Què passa si posem nosaltres l’insecte directament a la seva boca?

• Es tanca ella sola només quan hi entra un animal?

• Com sap que s'ha de tancar?

• Per què de moment no hem vist mai les Dionaeas tancades per si soles?
• Quan fa fred és una planta que hiverni tal i com fan els insectes que menja?

Totes aquestes preguntes que ara ens plantegem, anirem responent-les a mesura que observem la planta i veiem com es desenvolupa. És cert que en aquesta època de l’any és complicat poder veure com cacen o es mengen els insectes ja que els mosquits i les mosques surten quan fa més calor però potser s’alimenten d’alguna altra manera. La planta que em triat ens crea moltes preguntes i molts dubtes i pensem que si traslladéssim aquesta activitat en una aula de primària podria ser igual d’interessant.

Sarracenia purpurea